Normalment quan un fa anys acostuma a rebre regals. En el cas de Barça, però, ha estat ell qui ha ofert als seus aficionats una treballadíssima victòria en el seu 110è aniversari. Amb un convidat d’excepció, el Madrid, l’equip ha tornat a exhibir el seu irresistible encant acompanyat d’entrega.
Ha estat un primera part marcada per la igualtat i amb diverses fases, amb Guardiola i Pellegrini movent peces constantment. Quan s’imposava l’elaboració, manava el Barça. En les situacions de descontrol, sobresortia el Madrid, liderat per un fi Kaká. Era un xoc d’estils, disputat amb molt de respecte i concentració pels dos bàndols. Tant, que les oportunitats i els gols s’han fet pregar. La diana d’Ibra ha plasmat la superioritat culer en la represa. No hi ha hagut discussió fins al minut 63, quan Busquets ha vist la vermella. A partir de llavors, ha aparegut l’èpica que val un liderat.
Les pulsacions al límit
L’alineació de Messi i de Cristiano Ronaldo i la suplència d’Ibrahimovic ha revelat les grans incògnites de la prèvia del clàssic. L’argentí i el portuguès s’han unit així a la constel•lació d’estrelles que s’ha reptat al Camp Nou. De principi a fi, Barça i Madrid han estat a l’alçada del seu cartell. Han començat amb intensitat i atreviment. La iniciativa era blaugrana. La pressió avançada complicava la sortida de la pilota de la defensa contrària. Això sí, quan aconseguia enllaçar amb els atacants, principalment Kaká, el conjunt blanc desprenia sensació de perill.
Cercant el control
La primera ocasió clara ha estat dels visitants. Al minut 19, Valdés ha salvat amb el peu el 0-1 davant de Cristiano Ronaldo, que havia rebut una brillant assistència de Kaká. La tensió era màxima i la precisió, moltes vegades, no era l’òptima. El partit estava descontrolat. Conscient que mai s’ha trobat còmode amb aquest escenari, el Barça s’ha armat de paciència per trobar espais entre la sòlida defensa madridista. Ha guanyat territori a mesura que s’acostava el descans i per fi ha fet lluir Casillas amb un xut amb l’esquerra d’Iniesta (min 40).
Bentornat Zlatan
La dinàmica amb què s’ha consumit el primer temps s’ha mantingut a la represa. El Barça continuava empenyent. I ha comptat amb un reforç de luxe: el reaparegut Zlatan Ibrahimovic. L’entrada del suec ha esperonat l’equip i el públic. L’atac el posaven els locals, però el Madrid amenaçava amb contres com la d’Higuaín neutralitzada per Puyol (min 53). Tot seguit, Ibra ha aconseguit l’1-0 en rematar amb l’esquerra una endimoniada centrada d’Alves (min 55). L’eufòria es desfermava al Camp Nou al mateix temps que el clàssic agafava un altre caire.
Mitja hora èpica
La tranquil·litat ha durat molt poc. Set minuts. Fins que Busquets ha vist la segona groga per unes mans clares i ha deixat l’equip en inferioritat numèrica la darrera mitja hora. Guardiola ha estat valent i ha mantingut un estel·lar Messi i Ibra en punta, endarrerint Iniesta al migcamp. Un cop de cap de Piqué fregant el pal ha estat a punt de sentenciar. També Abidal, després d’una extraordinària acció col·lectiva. Al darrere, el vigent campió, ple de coratge, ha fet poques concessions. Tot i això, Benzema, des de l’àrea petita, ha desaprofitat una bona opció en un dels molt córners que ha disposat el Madrid a les acaballes (min 80).
Ha estat l’únic ensurt important. Fins i tot Messi hauria pogut ampliar l’avantatge en un mà a mà amb Casillas (min 89). La impotència blanca s’ha reflectit amb la vermella que ha vist Lass en una lletja entrada. S’ha tornat a demostrar que la fe mou muntanyes. I guanya clàssics.
Ha estat un primera part marcada per la igualtat i amb diverses fases, amb Guardiola i Pellegrini movent peces constantment. Quan s’imposava l’elaboració, manava el Barça. En les situacions de descontrol, sobresortia el Madrid, liderat per un fi Kaká. Era un xoc d’estils, disputat amb molt de respecte i concentració pels dos bàndols. Tant, que les oportunitats i els gols s’han fet pregar. La diana d’Ibra ha plasmat la superioritat culer en la represa. No hi ha hagut discussió fins al minut 63, quan Busquets ha vist la vermella. A partir de llavors, ha aparegut l’èpica que val un liderat.
Les pulsacions al límit
L’alineació de Messi i de Cristiano Ronaldo i la suplència d’Ibrahimovic ha revelat les grans incògnites de la prèvia del clàssic. L’argentí i el portuguès s’han unit així a la constel•lació d’estrelles que s’ha reptat al Camp Nou. De principi a fi, Barça i Madrid han estat a l’alçada del seu cartell. Han començat amb intensitat i atreviment. La iniciativa era blaugrana. La pressió avançada complicava la sortida de la pilota de la defensa contrària. Això sí, quan aconseguia enllaçar amb els atacants, principalment Kaká, el conjunt blanc desprenia sensació de perill.
Cercant el control
La primera ocasió clara ha estat dels visitants. Al minut 19, Valdés ha salvat amb el peu el 0-1 davant de Cristiano Ronaldo, que havia rebut una brillant assistència de Kaká. La tensió era màxima i la precisió, moltes vegades, no era l’òptima. El partit estava descontrolat. Conscient que mai s’ha trobat còmode amb aquest escenari, el Barça s’ha armat de paciència per trobar espais entre la sòlida defensa madridista. Ha guanyat territori a mesura que s’acostava el descans i per fi ha fet lluir Casillas amb un xut amb l’esquerra d’Iniesta (min 40).
Bentornat Zlatan
La dinàmica amb què s’ha consumit el primer temps s’ha mantingut a la represa. El Barça continuava empenyent. I ha comptat amb un reforç de luxe: el reaparegut Zlatan Ibrahimovic. L’entrada del suec ha esperonat l’equip i el públic. L’atac el posaven els locals, però el Madrid amenaçava amb contres com la d’Higuaín neutralitzada per Puyol (min 53). Tot seguit, Ibra ha aconseguit l’1-0 en rematar amb l’esquerra una endimoniada centrada d’Alves (min 55). L’eufòria es desfermava al Camp Nou al mateix temps que el clàssic agafava un altre caire.
Mitja hora èpica
La tranquil·litat ha durat molt poc. Set minuts. Fins que Busquets ha vist la segona groga per unes mans clares i ha deixat l’equip en inferioritat numèrica la darrera mitja hora. Guardiola ha estat valent i ha mantingut un estel·lar Messi i Ibra en punta, endarrerint Iniesta al migcamp. Un cop de cap de Piqué fregant el pal ha estat a punt de sentenciar. També Abidal, després d’una extraordinària acció col·lectiva. Al darrere, el vigent campió, ple de coratge, ha fet poques concessions. Tot i això, Benzema, des de l’àrea petita, ha desaprofitat una bona opció en un dels molt córners que ha disposat el Madrid a les acaballes (min 80).
Ha estat l’únic ensurt important. Fins i tot Messi hauria pogut ampliar l’avantatge en un mà a mà amb Casillas (min 89). La impotència blanca s’ha reflectit amb la vermella que ha vist Lass en una lletja entrada. S’ha tornat a demostrar que la fe mou muntanyes. I guanya clàssics.
El gol
1-0 Ibrahimovic (min 55)
Proper partit
Dimecres, 02 des. (22:00, Gol TV i Canal Plus Liga)
Xerez-Barça
Nota: Dades extretes de la Web del Barça.
0 comments
Publica un comentari a l'entrada