Si hi ha un equip amb futbol i fe, aquest és el Barça. Novament per sota al marcador, els blaugranes han sabut igualar el partit a base de constància, paciència i un joc excels, superior a la infatigable resistència argentina i als despropòsits arbitrals. El gol de Boselli ha avançat en el primer temps als sud-americans, que han defensat el seu avantatge fins a l'extenuació.
L’oportunitat ha aparegut en el minut 89, quan Pedro ha homenatjat Iniesta –avui absent per lesió- i ha calcat el seu gol a Stamford Bridge. No per la forma, sí per la seva èpica i transcendència. El matx ha arribat a la pròrroga i el Barça ha estat fidel al seu etern discurs. Ha cansat els argentins fins que Messi ha connectat una rematada amb el pit a gol. Amb ell, el Barça conquereix el seu primer Mundial de Clubs i tanca un 2009 absolutament irrepetible : no es poden guanyar més títols que els sis aconseguits. Això no és cap somni.
Equilibri de forces
Ha començat el matx amb un intercanvi d'avisos. El primer ha estat de l’Estudiantes, el segon del Barça, a través d'un Xavi que ha pecat de generós sol davant el porter. Després el partit s’ha igualat, també gràcies a la permissivitat arbitral: les faltes del Barça ho eren, les permanents entrades sobre Messi les fingia l'argentí, que s’ha endut la primera targeta de la final.
L'àrbitre i Boselli, protagonistes
El partit s’ha tornat com volia l’Estudiantes. Les interrupcions eren contínues i l'equip blaugrana no aconseguia associar-se amb comoditat. L'espessor era la tònica dominant. L’Estudiantes tampoc oferia res: només buscava el contraatac amb passades llargues. Això sí, els seus tres centrals oferien seguretat darrere. Una seguritat gairebé total: en una bona triangulació del Barça, Albil fa caure clarament Xavi. Penal i expulsió? L'àrbitre ha assenyalat servei de porteria.
Cinc minuts més tard, el que colpejaria seria l’Estudiantes, després d'una centrada des de l'esquerra de Díaz a la qual Boselli ha arribat i Puyol i Abidal no. L'argentí, màxim golejador de la Copa Libertadores, parteix des d'un possible fora de joc. El seu cop de cap és inapel•lable per a Valdés.
El perill arriba per l'esquerra
Com en la semifinal davant l’Atlante, tocava reaccionar. I Guardiola ho ha fet. Ha fet entrar Pedro i ha tret Keita per guanyar en joc per les bandes i perdre en força física al migcamp. Aquesta no feia falta. La posaven tota els argentins. El Barça ha millorat i molt. La seva banda esquerra, ocupada per Henry i puntualment per Ibrahimovic, creava perill gairebé cada vegada que s'acostava. Però el gol es resistia.
Pedro obra el miracle
L’atac i gol a la porteria dels 'Pincharratas' era cada vegada més exagerat. Guardiola ha ordenat Piqué exercir de '9 ', perquè al Barça li faltaven rematadors. I Ibrahimovic no estava tenint el seu dia. Precisament el central blaugrana ha estat el qui ha pentinat una pilota aèria dividit a l'àrea rival, dirigint-la cap a Pedro, que mai no perdona. Pedro es disfressava d'Iniesta a Stamford Bridge per mantenir amb vida un Barça que mereixia, com a mínim, l'empat.
Jeffren, el desbordament
Quan s’ha iniciat la pròrroga ja estaven sobre la gespa Touré i Jeffren, que abans del gol ja havien substituït Busquets i Henry. Ara el rellotge, des de l’1-0 en contra del Barça, corria a favor dels blaugranes, que seguien sent els únics amos de la pilota. El cansament era propietat dels argentins. De tots, a banda de Messi, el més incisiu era Jeffren, que superava sempre per velocitat Clemente. Després de 105 minuts, 1-1.
Resol el millor
Evidentment als argentins els interessava salvar la pròrroga com fos i arribar a la loteria dels penals. Al Barça mai li ha agradat la sort, sinó el talent. I aquest ha aparegut mitjançant el millor jugador del món. Una centrada d'Alves des de la dreta l’ha rematat Messi amb el pit, potser amb el seu cor avui més blaugrana que argentí, per decantar el partit. Aquest equip ja ha fet història.
Els Gols
0-1, Boselli (min 37)
1-1, Pedro (min 88)
2-1, Messi (min 110)
Nota: Dades extretes de la Web del Barça.
L’oportunitat ha aparegut en el minut 89, quan Pedro ha homenatjat Iniesta –avui absent per lesió- i ha calcat el seu gol a Stamford Bridge. No per la forma, sí per la seva èpica i transcendència. El matx ha arribat a la pròrroga i el Barça ha estat fidel al seu etern discurs. Ha cansat els argentins fins que Messi ha connectat una rematada amb el pit a gol. Amb ell, el Barça conquereix el seu primer Mundial de Clubs i tanca un 2009 absolutament irrepetible : no es poden guanyar més títols que els sis aconseguits. Això no és cap somni.
Equilibri de forces
Ha començat el matx amb un intercanvi d'avisos. El primer ha estat de l’Estudiantes, el segon del Barça, a través d'un Xavi que ha pecat de generós sol davant el porter. Després el partit s’ha igualat, també gràcies a la permissivitat arbitral: les faltes del Barça ho eren, les permanents entrades sobre Messi les fingia l'argentí, que s’ha endut la primera targeta de la final.
L'àrbitre i Boselli, protagonistes
El partit s’ha tornat com volia l’Estudiantes. Les interrupcions eren contínues i l'equip blaugrana no aconseguia associar-se amb comoditat. L'espessor era la tònica dominant. L’Estudiantes tampoc oferia res: només buscava el contraatac amb passades llargues. Això sí, els seus tres centrals oferien seguretat darrere. Una seguritat gairebé total: en una bona triangulació del Barça, Albil fa caure clarament Xavi. Penal i expulsió? L'àrbitre ha assenyalat servei de porteria.
Cinc minuts més tard, el que colpejaria seria l’Estudiantes, després d'una centrada des de l'esquerra de Díaz a la qual Boselli ha arribat i Puyol i Abidal no. L'argentí, màxim golejador de la Copa Libertadores, parteix des d'un possible fora de joc. El seu cop de cap és inapel•lable per a Valdés.
El perill arriba per l'esquerra
Com en la semifinal davant l’Atlante, tocava reaccionar. I Guardiola ho ha fet. Ha fet entrar Pedro i ha tret Keita per guanyar en joc per les bandes i perdre en força física al migcamp. Aquesta no feia falta. La posaven tota els argentins. El Barça ha millorat i molt. La seva banda esquerra, ocupada per Henry i puntualment per Ibrahimovic, creava perill gairebé cada vegada que s'acostava. Però el gol es resistia.
Pedro obra el miracle
L’atac i gol a la porteria dels 'Pincharratas' era cada vegada més exagerat. Guardiola ha ordenat Piqué exercir de '9 ', perquè al Barça li faltaven rematadors. I Ibrahimovic no estava tenint el seu dia. Precisament el central blaugrana ha estat el qui ha pentinat una pilota aèria dividit a l'àrea rival, dirigint-la cap a Pedro, que mai no perdona. Pedro es disfressava d'Iniesta a Stamford Bridge per mantenir amb vida un Barça que mereixia, com a mínim, l'empat.
Jeffren, el desbordament
Quan s’ha iniciat la pròrroga ja estaven sobre la gespa Touré i Jeffren, que abans del gol ja havien substituït Busquets i Henry. Ara el rellotge, des de l’1-0 en contra del Barça, corria a favor dels blaugranes, que seguien sent els únics amos de la pilota. El cansament era propietat dels argentins. De tots, a banda de Messi, el més incisiu era Jeffren, que superava sempre per velocitat Clemente. Després de 105 minuts, 1-1.
Resol el millor
Evidentment als argentins els interessava salvar la pròrroga com fos i arribar a la loteria dels penals. Al Barça mai li ha agradat la sort, sinó el talent. I aquest ha aparegut mitjançant el millor jugador del món. Una centrada d'Alves des de la dreta l’ha rematat Messi amb el pit, potser amb el seu cor avui més blaugrana que argentí, per decantar el partit. Aquest equip ja ha fet història.
Els Gols
0-1, Boselli (min 37)
1-1, Pedro (min 88)
2-1, Messi (min 110)
Nota: Dades extretes de la Web del Barça.
